La clase es un estado de ánimo II

Digueu-me nostàlgic

Digueu-me nostàlgic, però enyoro els instituts públics d'anys enrere. Aquell institut on el professor s'enfrontava amb il·lusió a unes hores amb alumnes que tenien interès per escoltar, treballar i sobretot aprendre. Aquells alumnes també tenien problemes familiars, també tenien condicions desfavorables i també hi havia hiperactius, però sobretot tenien ganes d'estar al centre aprenent i el que és més important tenien pares esforçant-se per aconseguir que els seus fills entenguessin el valor de l'esforç.

Ara m'enfronto cada dia amb una il·lusió diferent i em dic a mi mateix: "Avui serà un gran dia!", però quan entro a l'institut veig alumnes saltant-se totes les normes bàsiques de convivència, professors fent ús d'una madura paciència, alumnes interessats a estudiar posant tot el seu interès a passar desapercebuts (perquè això d'estudiar no està de moda) i pares cridant que el seu fill és un sant (encara que el fill l'estigui insultant).

I el departament d'Educació, què fa? Proposar un augment d'hores lectives perquè el fill, en lloc d'insultar el pare, tingui més temps per insultar el professor. E.V. Navarro (Avui, 24.01.09)

Profesores agredidos en 2008.

Un total de 163 profesores ha manifestado haber sido agredido en Catalunya en el último año, de octubre a octubre, en manos de sus alumnos, de forma física o verbal, según datos del servicio del Defensor del Profesor, del sindicato ANPE.